L'Illa de la Discòrdia

   
L'illa de la discordia

L'Eixample: Introducció

Doncs mira, tot va començar al 1850 quan la necessitat d'expandir la ciutat va fer que la burgesia i les capes altes populars a Barcelona es reivindiquessin i s'autorices l'enderrocament.

Despres de les negociacions amb el gobern central, que permite el creixement de la ciutat i la construccio de l'eixample .

 Uns anys despres cap al 1859 els arquitectos Rovira i Trias van guanyar un concurso Per a presentar com volvían fer la constriccio de l'eixample, pero el gobern de Madrid ignorant aixo va ir posar el proyecte a l'Indefons Cerdà.

L'eixample era una realitat i uniría ciutat Vela amb els ponles del pela de Barcelona.

El pela de Cerdà es va amar adulterant progresivament, es tractava d'un pla hipodàmic (o sigue de forma ortogonal). 

El Deu desplegament dura cuasi un seg le en el que es va anar transformant i molotes de les directrius no van ser aplicades.

Finalmente el propietari i les especulacions van desmontar el projecte de Cerdà.

La Rajoleta

En aquesta part de l'itinerari parlarem una mica sobre la famosa Rajoleta.

El nom d'aquest gran museu es diu Museu de cèramica "La Rajoleta".
Ara fare 5 cèntims d'aquest gran museu.
Segurament molts de nosaltres el coneixerem ja que esta al nostre poble i molt aprop del institut.
La fàbrica de rajoles Pujol i Bausis, més coneguda amb el nom de "La Rajoleta", va ser creadaal 1858 per dos socis francesos, Màrius Jourdan i Joan Terrada.
Passat un temps, la fàbrica va deixar de funcionar, exactament al 1984. Actualment és un museu on ens podem informar de la seva història i visitar els tipus de forns i rajoles que hi ha.


Artistes com Gaudí, Puig Cadafalch o Domènech i Montarer, van utilitzar rajoles d'aquesta fàbrica per posar-les en els seus edificis.
Per l'Eixample hem pogut observar algunes d'aquestes rajoles. Aqui us deixo algunes imatges:

EL MODERNISME

L'estil principal del modernisme sol ser arquitectònic.
Algunes de les característiques principals que hem pogut observar són les següents:

• Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat, en forma ondulada.

• Es fan servir formes ondulades i en forma d'espiral.

• Es col·loquen figures d'un temany gran d'animals extranybótics i/o persones.

La Pedrera

 Popularment coneguda com la Pedrera, la Casa Milà es una de les majors atraccions turístiques de la ciutat.

Durant tota la visita es pot apreciar la delicadesa dels detalls que tenia Gaudí, arquitecte d'aquesta contrucció. Una mostra d'aquest detall la podem trobar abans d'entrar-hi. Us preguntareu on! Doncs bé, feu-li una ullada el terra:
   

Veieu el disseny floral que tenen? Això es deu a la gran inspiració que obtenia Gaudí de la naturalesa.

Abans d'entrar a la Casa Milà, ens van posar en context històric, i ens van explicar uns mica la vida de l'arquitecte:

     Gaudí va nèixer a Reus el 25 de juny de 1852, i es va convertir en un referent del modernisme a la seva època.

Rere l'important monument que ha esdevingut La Pedrera, darrere s'amaga una història...curiosa. Tot comença quan la família Milà li demana a Gaudí que els hi construeixi una residència al Passeig de Gràcia (que en aquella època era una zona de burgesos, ja que estava "de moda"). Els Milà, que van construir la casa amb el propòsit de guanyar-se el respecte dels seus col·legues de la burgesia, van emportar-se un gran disgust. El que ells volien que fos una obra mestra es va convertir en un conjunt de burles per part de la societat, ja que l'extravagància de les formes de la façana, més la pols i el soroll que suposava el aconseguir-les va fer que es guanyes el nom de La Pedrera, perquè lluny de semblar una obra arquitectònica, semblava que extraguessin pedra en comptes de donar-li forma.

Una vegada dins, es pot admirar d'inspiració en la naturalesa que va tenir Gaudí. Tot recorda a elements vius, donant la sensació de que més que una casa sembli un ecosistema. Des de les baranes de les escales amb forma d'algues, fins l'esquelet de balena que són les golfes, o els murals marins de les parets.

A part de figures i elements animals o vegetals, hi han elements geomètrics, encara que en tots acabarem trobant referències al mon animal. 

Per acabar-ho d'adobar, tots els element són de colors vius i càlids, combinats de manera estiuenca, per dir-ho d'alguna manera, i donant una sensació d'alegria des del terra fins el sostre.

La visita es du a terme pels dos patis interiors (ja que l'edifici esta dividit en dos parts, cadascuna amb la seva entrada i el seu pati), després es puja per les escales de servei, on es poden observar i tocar els poms de les portes dissenyats per a que encaixi amb la mà quan l'agafis.

Seguidament s'arriba a les golfes, inspirades en un esquelet de balena, i finalment es surt al terrat. Aqui a d'alt trobem les ximeneies, representades com a columnes recargolades imitant el fum, i coronades amb cascs de soldats. Agrupades en grups de 3 o més, aquestes xemaneies donen la sensació d'escuadrons de guerrers enfrontats els uns amb els altres. Al mateix terrat, també podem veure els sis badalots de totes les escales de servei. Cada badalot té un germà bessó, es a dir, estan agrupats de dos en dos amb el mateix disseny. Encara que els tres dissenys són molt diferents, podem trobar creus al capdamunt de tots ells, element que va afegir l'arquitecte degut a que era un gran creient.