dimarts, 21 de juny del 2016

Palau de la Virreina





Visitando la Plaza Real encontramos unas farolas muy curiosas. Aunque si miramos un poco más generalizado vemos una fuente en la que se caracterizan tres hermanas mitológicas también llamadas las tres gracias, Aglaya, Eufrósine y Talía diosas del canto, la creatividad y la fertilidad.
Resultado de imagen de palau de la virreina barcelona

L'Illa de la Discòrdia

   
L'illa de la discordia

L'Eixample: Introducció

Doncs mira, tot va començar al 1850 quan la necessitat d'expandir la ciutat va fer que la burgesia i les capes altes populars a Barcelona es reivindiquessin i s'autorices l'enderrocament.


Despres de les negociacions amb el gobern central, que permite el creixement de la ciutat i la construccio de l'eixample .
 Uns anys despres cap al 1859 els arquitectos Rovira i Trias van guanyar un concurso Per a presentar com volvían fer la constriccio de l'eixample, pero el gobern de Madrid ignorant aixo va ir posar el proyecte a l'Indefons Cerdà.


L'eixample era una realitat i uniría ciutat Vela amb els ponles del pela de Barcelona.

El pela de Cerdà es va amar adulterant progresivament, es tractava d'un pla hipodàmic (o sigue de forma ortogonal). 
El Deu desplegament dura cuasi un seg le en el que es va anar transformant i molotes de les directrius no van ser aplicades.

Finalmente el propietari i les especulacions van desmontar el projecte de Cerdà.

Mitología por Barcelona


Durante nuestra travesía por Barcelona hemos ido descubriendo seres de la mitología que se merecían tener un espacio en este nuestro blog.


Empecemos:

Encontramos a Atenea o Minerva, aunque no sale como pone en el dossier la identificamos por su casco.


También nos encontramos con otras dos que aunque tienen un gran parecido debe de verse a que son padre e hijo 
Aunque para ver la diferencia Heràcles es el que tiene el pelo más corto y Zeus el que tiene el pelo más largo.










                       Zeus                                                                   
















                                                                                                                    Heràcles                     


Después de haber llegado al Palau Nacional, en lo más alto podemos encontrar a Ares o Mart con su escudo, como si representara la protección del Palau (ya que él era el dios de la guerra).

    

A continuació, l'entrevista que vam fer a una parella de turistes del comtat de Lancashire, Regne Unit:



Fundación Miró i los jardines Mossèn Cinto

Ya hecha nuestra visita al Teatro Griego, retomaremos el camino hacia los jardines de Mossèn Cinto por la avenida de l'Estadi. Mientras vamos subiendo, dejaremos atrás la  Fundación Miró.
Este edificio dedicado a Miró, famoso pintor y escultor catalán, fue construido por el mismo Joan Miró y la ayuda de Josep Lluís Sert el 10 de junio del 1975. Ahora mismo acoge gran variedad de exposiciones, dedicadas en su mayoría al arte contemporáneo.
Mientras vamos caminando vemos que la calle cambia de nombre a avenida Miramar, que nos lleva finalmente hasta los jardines.
Estos jardines, que ocupan 4,3 ha. fueron inaugurados en el 1970, donde estaba la antigua pedrera.
Una vez estamos paseamos por el sendero del parque, nos invade el olor de las flores, y damos un paseo hasta los lagos. Una vez allí, vemos cuatro ejemplares de Ginkgo biloba, el árbol que esta considerado un fósil viviente. Este mote se lo ha ganado por el echo de que se separo de la rama evolutiva de las plantas hace unos 270 millones de años. Eso quiere decir que este árbol tiene su propia familia y es, literalmente, único en su especie.
También es famosos por las diversas aplicaciones en la medicina que tiene, por ejemplo, se usa para tratar casos de varices u otras relacionadas con la circulación, ya que provoca el aumento del flujo sanguíneo. También lo recomiendan como tratamiento preventivo al alzheimer, así como para el asma, la piel seca o sobre las secuelas de accidentes vasculares cerebrales, entre otros.

A parte de la gran variedad y cantidad de flores que ha, estos jardines destacan por una cosa en particular: las plantas acuáticas. Y es que estos jardines constan de 2.800 m2 de todo tipo de plantas acuáticas.
Una vez hemos disfrutado del entorno de los jardines, nos dirigimos al punto de encuentro, en el estadio olímpico, para finalizar el recorrido y, a la par, nuestro ultimo día de itinerario

Pe'l laberint del Gòtic: Sant Felip Neri

Ara ens trobem al carrer dels Banys Nous, on antigament estaven situats els banys de Barcelona que li van donar nom al carrer. En aquest punt de l'itinerari, vam poder observar la diversitat i peculiaritat dels comerços de la zona. La nostra atenció es va anar cap a les espectaculars tendes d'antiguitats (no les trobes a qualsevol barri) o altres comerços que semblen trets d'un llibre de la J.K. Rowling, com per exemple llibreries on no es pot veure la paret, ja que està atapeïda de llibres, o tendes de joguines que recorden a l'historia del Trencanous.

 Ah! També s'ha de mencionar la gran quantitat de comerços d'art que es poden trobar. Des de tendes de cartografia fins altres plenes d'una gran varietat d'eines de dibuix (rotuladors, llapis, aquarel·les, acrílics...).
Ara que ja em pogut descansar, ens dirigim cap al carrer del Call, que s'anomena així perquè corresponia a l'antic barri jueu, i ens fixem especialment als números 5 i 7. En aquest petit tros del carrer encara es pot apreciar la pedra esmicolada pel temps que formava l'antiga muralla que envoltava el que llavors era la ciutat. Seguidament, vam buscar una petita estatueta d'un sant, la qual no vam poder trobar perquè, pel que ens van dir els veïns, va ser robada ja fa un parell d'anys.




Una vegada ens em adonat de que no som unes inaptes per l'orientació, sinó que l'estatueta no hi és, ens encaminem cap al carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, on hi ha una antiga sinagoga. Ara ens endinsem pel laberint de carrers i, amb molta sort però una mica perdudes, arribem a la plaça Sant Felip Neri. Aquesta plaça pentagonal guarda molta història entre les seves 5 parets. Parlem del 30 de gener de 1938, quan l'aviació del bàndol nacional va llençar una bomba durant la Guerra Civil Espanyola.

La metralla va anar directe contra els edificis que envolten la plaça, 42 víctimes mortals. La majoria nens que havien anat a refugiar-se al soterrani de l'església. L'arquitecte local, quan va reconstruir la plaça, va deixar les senyals que havia deixat aquella bomba a les parets.
Aquesta plaça també esta envoltada de fanals, i són idèntics als que em vist prèviament, però tenen un petit detall en el qual no t'adonaries mai. El vidre d'aquests es transparent, de manera que es pot veure l'interior.

Després d'omplir-nos de tota l'historia de la plaça, anem cap a una altra plaça, Garriga i Bach, on hi ha un monument dedicat a tot un seguit de doctors que, tal i com diu la placa "van sacrificar la seua vida per Déu, per la patria i pel rei. La ciutat, agraïda, honra aquí perpètuament la seva memòria. 1929"
De camí trobem una altra placa, aquest cop dedicada a Apel·les Mestres, que diu així:

"APEL·LES MESTRESNASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT L'HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. LES CORPORACIONS ARTISTIQUES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO1935"

Ja hem arribat a la Catedral de Barcelona, unida pel pont del bisbe amb el Palau de la Generalitat. Al seu timpà hi ha representada la mort de Jesús amb la Verge María. Si aixequeu la vista veureu totes les gàrgoles que coronen la teulada.
La Catedral de Barcelona, d'estil gòtic, va ser construïda entre els segles XIII-XV, i està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona,

No molt lluny hi ha la casa dels Canonges, que són eclesiàstics membres d'un capítol, una catedral o d'una col·legiata. Un altre cop, no molt lluny, trobarem l'àntic temple romà, que conserva unes columnes datades del s. I a.C.

Ara agafem el camí cap a la Plaça del Rei, passant abans pel palau del lloctinent (era la mà dreta d'un cap, un rei, un superior... S'encarregava de substituir-lo quan no hi era), antiga seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. I dic antiga perquè, a l'any 1994, ja no hi havia més espai al palau per guardar tants documents, i es va tornar a traslladar.



Glossari

A continuació, hem confeccionat un glossari de les paraules més cultes o desconegudes que, d'una manera o una altra, estan relacionades amb el barri gòtic:

  - Detritus: Resultat de la descomposició d'una massa sòlida en partícules.
  - Claustre: Passadís cobert i amb columnes que envolten el jardí o el pati interior d'un monestir o d'un altre edifici.
  - Necròpoli: Cementiri extens amb molts monuments funeraris especialment si és molt antic, anterior a l'època cristiana (a.C.).
  - Llòbrec: Que és fosc i tenebrós, inhòspit.
  - Criteri: Regla o norma que s'estableix per poder opinar o prendre una determinació.
  - Deixeble/a: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre o que segueix estudis en una escola.
  - Cura: Atenció que es posa en fer alguna cosa.
  - Bohèmia/Bohemi: [persona] Que porta una vida més o menys desendreçada i deslligada de les convencions socials.
  - Sinagoga: Edifici sagrat on la comunitat jueva es reuneix per resar i realitzar cerimònies religioses.
  - Timpà: Frontó de l'arquitectura clàssica.                                                                  
  - Gàrgoles: Element arquitectònic i decoratiu d'un edifici o font que està col·locat a la part final de la cornisa d'una teulada o d'una canella perquè caigui o surti l'aigua de la pluja o d'una font.
  - Esmunyir-se: Passar o lliscar per un lloc estret.
  - Emblemàtic: Que és característic d'un lloc, d'una persona o d'un grup.
  - Eixam: Conjunt nombrós de persones, animals o coses.
  - Orfebres: Persona/es que es dedica a treballar o a vendre objectes d'or, plata o altres metalls preciosos.
  - Munió: Gran nombre de persones, animals o coses.
  - Policromades: Que esta pintat/da de diferents colors.

dilluns, 20 de juny del 2016

De la Plaça del Rei al barri de la Ribera: Santa Maria del Mar

Vam continuar caminant fins a la Plaça del Rei.
Aquesta plaça esta envoltada d'edificis històrics que són:

  • Palau lloctinent
  • Palau Eial
  • Capella de Santa Aghata
  • Saló del Tinell
  • Museu d'història de Barcelona

El Saló del Tinell, on antigament es feien les cerimònies dels reis, es d'estil gòtic i plena d'arcs. Té una gran importància ja que aqui van rebre a Cristòfol Colom després d'anar a Amèrica.



Un veguer era antiguament una autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca. Era com el supervisor d'un territori del rei i una vegueria era el territori del veguer.


Pujant una mica la Plaça del Rei arribem al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume.

L'expressió de "cor polític" és una metàfora que s'utilitza per dir que es el centre de la política catalana.

Resultat d'imatges de plaça de sant jaume barcelona


Tant com la Generalitat i l'Ajuntament, a l'edat mitjana feien les mateixes funcions que ara a l'actualitat, governar la ciutat, recaptar impostos i mantenir l'exercit.

Resultat d'imatges de ajuntament de barcelona
Ajuntament de Barcelona















Podem destacar un dels esdeveniments històrics mes importants que s’han produït al balcó de la Generalitat, és a dir aquí es va proclamar la República Catalana dins de la federació Ibèrica al segle XX.


La Catedral del Mar



Al final del carrar donem pas amb l'església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda el segle XIII.

Iglesia de Santa María del Mar





La Rajoleta

En aquesta part de l'itinerari parlarem una mica sobre la famosa Rajoleta.

El nom d'aquest gran museu es diu Museu de cèramica "La Rajoleta".
Ara fare 5 cèntims d'aquest gran museu.
Segurament molts de nosaltres el coneixerem ja que esta al nostre poble i molt aprop del institut.
La fàbrica de rajoles Pujol i Bausis, més coneguda amb el nom de "La Rajoleta", va ser creadaal 1858 per dos socis francesos, Màrius Jourdan i Joan Terrada.
Passat un temps, la fàbrica va deixar de funcionar, exactament al 1984. Actualment és un museu on ens podem informar de la seva història i visitar els tipus de forns i rajoles que hi ha.


Artistes com Gaudí, Puig Cadafalch o Domènech i Montarer, van utilitzar rajoles d'aquesta fàbrica per posar-les en els seus edificis.
Per l'Eixample hem pogut observar algunes d'aquestes rajoles. Aqui us deixo algunes imatges:

Resultat d'imatges de rajoles la rajoletaResultat d'imatges de rajoles la rajoleta

EL MODERNISME


L'estil principal del modernisme sol ser arquitectònic.
Algunes de les característiques principals que hem pogut observar són les següents:

  • Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat, en forma ondulada.
  • Es fan servir formes ondulades i en forma d'espiral.
  • Es col·loquen figures d'un temany gran d'animals extranybótics i/o persones.