Ara ens trobem al carrer dels Banys Nous, on antigament estaven situats els banys de Barcelona que li van donar nom al carrer. En aquest punt de l'itinerari, vam poder observar la diversitat i peculiaritat dels comerços de la zona. La nostra atenció es va anar cap a les espectaculars tendes d'antiguitats (no les trobes a qualsevol barri) o altres comerços que semblen trets d'un llibre de la J.K. Rowling, com per exemple llibreries on no es pot veure la paret, ja que està atapeïda de llibres, o tendes de joguines que recorden a l'historia del Trencanous.Ah! També s'ha de mencionar la gran quantitat de comerços d'art que es poden trobar. Des de tendes de cartografia fins altres plenes d'una gran varietat d'eines de dibuix (rotuladors, llapis, aquarel·les, acrílics...).
Ara que ja em pogut descansar, ens dirigim cap al carrer del Call, que s'anomena així perquè corresponia a l'antic barri jueu, i ens fixem especialment als números 5 i 7. En aquest petit tros del carrer encara es pot apreciar la pedra esmicolada pel temps que formava l'antiga muralla que envoltava el que llavors era la ciutat. Seguidament, vam buscar una petita estatueta d'un sant, la qual no vam poder trobar perquè, pel que ens van dir els veïns, va ser robada ja fa un parell d'anys.
Una vegada ens em adonat de que no som unes inaptes per l'orientació, sinó que l'estatueta no hi és, ens encaminem cap al carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, on hi ha una antiga sinagoga. Ara ens endinsem pel laberint de carrers i, amb molta sort però una mica perdudes, arribem a la plaça Sant Felip Neri. Aquesta plaça pentagonal guarda molta història entre les seves 5 parets. Parlem del 30 de gener de 1938, quan l'aviació del bàndol nacional va llençar una bomba durant la Guerra Civil Espanyola.
La metralla va anar directe contra els edificis que envolten la plaça, 42 víctimes mortals. La majoria nens que havien anat a refugiar-se al soterrani de l'església. L'arquitecte local, quan va reconstruir la plaça, va deixar les senyals que havia deixat aquella bomba a les parets.
Aquesta plaça també esta envoltada de fanals, i són idèntics als que em vist prèviament, però tenen un petit detall en el qual no t'adonaries mai. El vidre d'aquests es transparent, de manera que es pot veure l'interior.
Després d'omplir-nos de tota l'historia de la plaça, anem cap a una altra plaça, Garriga i Bach, on hi ha un monument dedicat a tot un seguit de doctors que, tal i com diu la placa "van sacrificar la seua vida per Déu, per la patria i pel rei. La ciutat, agraïda, honra aquí perpètuament la seva memòria. 1929"
De camí trobem una altra placa, aquest cop dedicada a Apel·les Mestres, que diu així:
"APEL·LES MESTRESNASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT L'HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. LES CORPORACIONS ARTISTIQUES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO1935"
Ja hem arribat a la Catedral de Barcelona, unida pel pont del bisbe amb el Palau de la Generalitat. Al seu timpà hi ha representada la mort de Jesús amb la Verge María. Si aixequeu la vista veureu totes les gàrgoles que coronen la teulada.La Catedral de Barcelona, d'estil gòtic, va ser construïda entre els segles XIII-XV, i està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona,
No molt lluny hi ha la casa dels Canonges, que són eclesiàstics membres d'un capítol, una catedral o d'una col·legiata. Un altre cop, no molt lluny, trobarem l'àntic temple romà, que conserva unes columnes datades del s. I a.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada