La Pedrera

 Popularment coneguda com la Pedrera, la Casa Milà es una de les majors atraccions turístiques de la ciutat.

Durant tota la visita es pot apreciar la delicadesa dels detalls que tenia Gaudí, arquitecte d'aquesta contrucció. Una mostra d'aquest detall la podem trobar abans d'entrar-hi. Us preguntareu on! Doncs bé, feu-li una ullada el terra:
   

Veieu el disseny floral que tenen? Això es deu a la gran inspiració que obtenia Gaudí de la naturalesa.

Abans d'entrar a la Casa Milà, ens van posar en context històric, i ens van explicar uns mica la vida de l'arquitecte:

     Gaudí va nèixer a Reus el 25 de juny de 1852, i es va convertir en un referent del modernisme a la seva època.

Rere l'important monument que ha esdevingut La Pedrera, darrere s'amaga una història...curiosa. Tot comença quan la família Milà li demana a Gaudí que els hi construeixi una residència al Passeig de Gràcia (que en aquella època era una zona de burgesos, ja que estava "de moda"). Els Milà, que van construir la casa amb el propòsit de guanyar-se el respecte dels seus col·legues de la burgesia, van emportar-se un gran disgust. El que ells volien que fos una obra mestra es va convertir en un conjunt de burles per part de la societat, ja que l'extravagància de les formes de la façana, més la pols i el soroll que suposava el aconseguir-les va fer que es guanyes el nom de La Pedrera, perquè lluny de semblar una obra arquitectònica, semblava que extraguessin pedra en comptes de donar-li forma.

Una vegada dins, es pot admirar d'inspiració en la naturalesa que va tenir Gaudí. Tot recorda a elements vius, donant la sensació de que més que una casa sembli un ecosistema. Des de les baranes de les escales amb forma d'algues, fins l'esquelet de balena que són les golfes, o els murals marins de les parets.

A part de figures i elements animals o vegetals, hi han elements geomètrics, encara que en tots acabarem trobant referències al mon animal. 

Per acabar-ho d'adobar, tots els element són de colors vius i càlids, combinats de manera estiuenca, per dir-ho d'alguna manera, i donant una sensació d'alegria des del terra fins el sostre.

La visita es du a terme pels dos patis interiors (ja que l'edifici esta dividit en dos parts, cadascuna amb la seva entrada i el seu pati), després es puja per les escales de servei, on es poden observar i tocar els poms de les portes dissenyats per a que encaixi amb la mà quan l'agafis.

Seguidament s'arriba a les golfes, inspirades en un esquelet de balena, i finalment es surt al terrat. Aqui a d'alt trobem les ximeneies, representades com a columnes recargolades imitant el fum, i coronades amb cascs de soldats. Agrupades en grups de 3 o més, aquestes xemaneies donen la sensació d'escuadrons de guerrers enfrontats els uns amb els altres. Al mateix terrat, també podem veure els sis badalots de totes les escales de servei. Cada badalot té un germà bessó, es a dir, estan agrupats de dos en dos amb el mateix disseny. Encara que els tres dissenys són molt diferents, podem trobar creus al capdamunt de tots ells, element que va afegir l'arquitecte degut a que era un gran creient.